Sí, ja sabem que a vegades donar una opinió del tipus “és el que més m’agrada” pot resultar massa subjectiu. En els post que anem escrivint cada mes en el bloc de Muztag, és rar trobar punts de vista subjectius.  Però en el cas del que avui us parlarem, farem una excepció.

Aquesta és la tercera publicació al bloc de Muztag de localitzacions de Tanzània. Abans havíem escrit sobre el Kilimanjaro i el parc nacional Serengeti. Avui us farem una aproximació a un dels parcs indispensables d’Àfrica: el parc nacional Tarangire.

El Tarangire és un parc dels “modestos” pel que fa a la seva superfície, amb 2.850 km2 en front dels 30.000 del Serengeti o els 22.000 km2 de Ruaha.  La llargada és d’uns 100 kilòmetres i l’amplada al voltant dels 30 km. Es troba 120 km als sud-oest d’Arusha i quasi a tocar del llac Manyara, al seu sud-est. Però el Tarangire és també un parc amb quelcom d’especial, des de la seva orografia a l’exclusiva vegetació, passant per l’espectacular fauna. Era un territori protegit des de 1957. La zona sempre havia estat poc habitada degut a la presència de la mosca tse-tse; només els massai portaven aquí els seus ramats a pasturar. A partir de l’any 1970, quan  s’establí el parc nacional, quedà prohibida qualsevol activitat que no fos relacionada amb la preservació i el turisme.

El riu Tarangire és l’essència i eix vertebrador del parc i creua tota la superfície de sud a nord. Aquest riu és una de les poques reserves d’aigua fresca en època seca (de juny a setembre) en la part nord de Tanzània, tot i així en anys molt secs arriba a convertir-se només en un seguit de basses discontínues; en canvi pot arribar a inundar les planes veïnes durant les pluges de novembre i desembre i principalment en les més abundants dels mesos de març i abril, formant una zona d’aiguamolls en el sud del parc. La presència permanent d’aigua és el que atrau a grans ramats d’animals, quan en els veïns parcs i reserves estan secs. Principalment arriben des del Manyara, Ngorongoro i Serengeti.

El terreny del parc és format per petites elevacions, cosa que fa atractiu i variat l’entorn. La visió de la vall que conforma el riu Tanrangire s’esdevé en un seguit d’amfiteatres naturals, des dels quals els visitants podem gaudir d’una bona visió de la fauna que s’ajunta a les ribes per saciar la set. L’altura del parc oscil·la entre els 1.100 i 1.300 m.s.n.m. La vegetació és la pròpia de la sabana, formant petits bosquets de diferents tipus d’acàcia (Acacia tortilis, drepanolobium, talhas i commiphora); és freqüent l’arbre de les salsitxes (Kigelia pinnata) que s’anomena així pels seus fruits ben semblants a un llangonissa; i trenca la normalitat la presència de grans exemplars de baobabs (Adansonia digitata), poc comuns en la meitat nord de Tanzània. Aquest baobabs presenten l’escorça dels seus flancs completament desgastada, doncs allí si refreguen els elefants. El baobab és, segons explica el Petit Princep de Saint-Exupéry, un arbre plantat al revés, amb la copa enterrada al terra i les arrels cap al cel.

La fauna, molt abundant en el període de sequera, es composa de grans remugants de la sabana i una bona representació de depredadors. Els ramats d’elefants poden arribar a ser molt nombrosos, i tenen fama d’agressius alguns mascles solitaris. Els guies, quan troben algun gran exemplar d’elefant mascle, procuren deixar una bona distància entre el paquiderm i el vehicle per no molestar-lo i evitar una possible càrrega.  Les girafes són nombroses, així com els búfals i diverses espècies d’antílop,des dels gran elands fins el diminut dik-dik (Madoqua), el més petit del món del gènere antílop. Zebres, nyus, babuins i molts facoquers són els animals més fàcils d’observar. El nom Tarangire és la manera que s’anomena el facoquer en una de les llengües locals. Altres rareses locals són els  gerenuk o gasela de waller (Litocranius walleri), també hi ha qui l’anomena antílop-girafa, doncs té un coll molt llarg el qual li permet arribar a les branques dels arbres per menjar. A Tarangire és l’únic lloc de Tanzània on serà relativament fàcil veure els oryx d’orelles amb franja (Oryx beisa callotis), molt estranys en altres reserves i parcs. Els lleons no són tan abundants com en el Serengeti, però així i tot és fàcil trobar-ne, el més curiós és que els d’aquest parc tenen costums arborícoles. Solen descansar sobre les branques de les acàcies i arbres de les salsitxes, ho fan per exposar-se el menys possible a les mosques tse-tse, abundants a prop del terra. Lleopards i guepards, encara que hi són presents, costen més d’observar. Els licaons, fins fa uns anys desapareguts del parc, han retornat a ocupar una franja bàsica de l’ecosistèma.

Punt i a part és el món de les aus. El Tarangire fa la delícia als més exigents aficionats a l’observació d’aus. Aquí es donen cita fins a 550 espècies, moltes d’elles migratòries i que solen estar-se en les zones d’aiguamoll. Entre les especies significatives, cal senyalar el periquito de coll groc (Agapornis personatus); l’avutarda Kori (Ardeotis kori) considerada l’au capaç de volar més pesada. Abunda el calao de Jackson (Tockus jacksoni) i és fàcil de trobar la més gran de totes les aus de la Terra, l’estruç.

I com havíem senyalat al principi, aquí fem l’apreciació, molt subjectiva, respecte als allotjaments. Dins del parc hi ha diversos establiments tipus lodge i campaments amb tendes de luxe, alguns són de conegudes i cares cadenes com el Tarangire Sopa Lodge, però malgrat que tots siguin bons i de qualitat, com el Maramboi Tented Camp o el Tarangire River Camp, n’hi ha un que per la seva ubicació és excepcional: el Tarangire Safari Lodge. Aquest establiment és un dels modestos de l’interior del parc, però incomparable respecte els altres. A vegades el preu i el luxe no ho són tot. En el Safari Lodge si menja igual de bé que en els altres, en canvi les tendes, malgrat tenir wc i dutxa a l’interior, són menys espaioses i luxoses, però quan un hi ha passat alguna nit, se’n adona que importa poc la manca de luxe, a vegades superflu. Les tendes estan situades sobre un altiplà rodejat de baobabs, en front de les tendes s’obre un escenari natural fora de seria. El terreny baixa cap el riu formant un gran amfiteatre i allà, dia i nit, l’espectacle dels animals anant a l’abeurador és únic.

L’agència de viatges Muztag us pot oferir l’estada a qualsevol dels establiments de Tarangire, però sempre que hi hagi places intentem ubicar als nostres clients en el sensacional Tarangire Safari Lodge. Els programes Tanzània – Kilimanjaro i parcs, Tanzània Safari i Tanzània i Zanzíbar, porten inclosa la visita al parc nacional Tarangire.