La descoberta d’un país amb una gran varietat de climes, paisatges i gents, com és el Perú, demana més d’un viatge. Una bona manera de començar a conèixer-lo pot ser dedicar una primera visita a la meitat sud, just on es troba el bressol de la civilització Inca. Amb una acurada planificació hauria d’haver-n’hi prou amb quinze o vint dies per poder copsar el millor que amaga aquesta part. Els indrets on els viatgers segur que quedaran captivats són nombrosos, potser masses llocs, i per tant caldrà triar, excepte que es disposi d’un mes sencer.

Sortint de Lima cap al sud el primer lloc on val la pena aturar-se és per la reserva nacional de Paracas e Islas Ballestas. Des del port del Chaco, surten els vaixells que fan el recorregut per les illes Ballestas, d’alt interès natural per la fauna que s’hi aplega. Allí nien un variat nombre d’espècies d’aus marines, destacant els pingüins de Humboldt, però també hi ha forces colònies de llops marins. Ja a la costa es veu el immens i enigmàtic geoglif (figura construïda en un vessant amb la tècnica de retirar la capa superficial) anomenat El Candelabro. Els paisatges desèrtics de Paracas, en contrast amb el Pacífic són únics.

Ja més al sud destaca una altre de les fites del sud peruà: les famoses línees de Nazca. Aquestes línees són el més gran exemple de geoglif que es coneix. La millor manera de veure el conjunt de figures de les divuit aus, el lloro, el mono, l’astronauta i altres motius geomètrics, és sobrevolant l’indret.

Arequipa és la següent etapa lògica. Es tracta d’un ciutat amb un casc històric que ha merescut pertànyer al exclusiu grup dels de la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. Anomenada la ciutat blanca, s’estén als peus de tres volcans, dos d’ells superen els cinc mil metres i l’altre, el Chachani arriba als 6.087 m. Un dels atractius d’Arequipa és recórrer el colorit convent de Santa Catalina. Visita obligada és la mòmia Juanita, la nena sacrificada pels inques al Nevado Ampato i recuperada en perfecte estat.

Per conèixer bé l’altiplà convé anar a la població de Chivay, base de sortida per conèixer el Cañón del Colca, un dels més profunds de la Terra. Des d’Arequipa es creua pel Mirador de los Volcanes, a més de 4.900 metres. Abans d’arribar a Chivay és fàcil veure ramats de vicunyes, alpaques i llames, tres dels camèlids d’Amèrica del Sud. Un altre atractiu d’envergadura, a més dels paisatges del Cañón, és gaudir del vol dels còndors a l’indret anomenat la Cruz del Cóndor.

Seguint una de les rutes més espectaculars del Perú meridional s’arriba a Puno. Aquesta ciutat obre la porta al llac Titicaca, el llac navegable situat a més altura del món. Allí convé anar a veure les curioses comunitats d’indis Uros, els quals viuen en illes flotants, construïdes amb fibra de totora.

De retorn cap el nord espera la millor part de l’itinerari: Cusco, el “melic del món” segons els inques. La capital d’aquell breu imperi és un dels tresors dels que podem gaudir. La barreja d’art colonial espanyol amb les restes incaiques, forma un conjunt únic, d’un equilibri i bellesa indescriptible. Hi ha un munt de visites a fer a Cusco com convents, esglésies, la catedral, museus, fortaleses i temples del temps dels inques, carrerons plens de història. Però també la ruta entre Puno i Cusco és plena de llocs per veure, com Andahuaylillas “la capella Sixtina dels Andes”, i moltes restes de l’imperi inca. Cap al nord de Cusco s’obre la vall d’Urubamba, més coneguda com “la vall sagrada dels inques”, al seu entorn hi ha grans atractius a visitar, com les ruïnes de Pisac, les salines de Mara, el laboratori agrícola inca de Moray o les impressionants restes d’Ollantaytambo.

Però el colofó del recorregut pel sud peruà és sens dubte el Machu Picchu, el conjunt arqueològic amagat entre muntanyes i selva, i que no va ser descobert fins el 24 de juliol d’ara farà just cent anys. Aquest proper centenari és el que ens ha mogut a escriure el tema del Perú com a primer post del bloc de Muztag. La visió del Machu Picchu, als peus del majestuós Hayna Picchu, entre les bromes matinals és única. Després convé recórrer amb deteniment els carrerons, cases i temples del conjunt. Avui el Machu Picchu és considerat un dels Top Ten dels monuments fets per els humans.

I si encara queden ganes i temps, sempre és agraït relaxar-se rodejats de natura pels quatre cantons. Una breu estada en un lodge en plena selva amazònica és sens dubte un bon final que serveix per acabar d’assaborir tantes emocions que ens dóna aquest cultural i paisatgístic que trobem al Sud de Lima.