Laos, el”País del milió d’elefants”,té una superfície com la meitat de l’Estat Espanyol. Ocupa la part central de la península d’Indoxina i es troba rodejada per la  Xina, Vietnam, Cambodja, Tailàndia i Myanmar; i és l’únic país de la regió que no té mar. En canvi, a falta de mar té com a artèria de vida  el riu Mekong, que recorre Laos de nord a sud.

Visitar Laos és un plaer, pels paisatges, pels monuments històrics i sobretot per la seva gent. Com a exemple, hem triat per explicar-vos el que creiem és la ciutat més especial del país: Luang Prabang (o també Luangprabang).

Un dels millors models de ciutat que podem trobar al món, on s’hagi produït un maridatge perfecte entre l’arquitectura tradicional i les idees i models importats pel poder colonial, és sens dubte Luang Prabang. Aquí es varen associar les estructures urbanes pròpies d’una ciutat provincial francesa del segle XIX i principis del XX, amb un teixit anterior dissenyat de la petita capital de Lan Xang (nom del país quan va ser incorporat a la Indoxina francesa). Els nous comerços i vivendes dels colons hagueren d’encaixar entre multitud de temples budistes, alguns palaus nobles i les tradicionals cases de fusta dels Lao.

Aquest paisatge urbà tant curiós i alhora ben conservat és el que va propiciar que l’any 1995, tota la ciutat passes a ingressar a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco com a bé cultural.

La ciutat s’assenta en una estreta península formada entre el riu Mekong i el seu afluent Nam Khan. A la part de l’istme es correspon al turó Phu Si, on avui dia s’aixeca una gran estupa anomenada That Chomsi.

Els orígens de Luang Prabang es perden en un garbuix de velles llegendes. La més popular és la que es refereix a Buda. Sembla ser que en un dels seus viatges, Buda, va parar a descansar en un indret molt bonic. L’endemà, al llevar-se va somriure i va profetitzar que en aquell lloc s’aixecaria una ciutat que seria poderosa i arribaria a ser capital d’un regne. Una altra llegenda explica que dos ermitans varen elegir el lloc per la seva bellesa i el batejaren amb el nom de Xien Dong. En aquell temps Xien Dong era habitat per uns sers híbrids, els quals en morir es convertiren en els protectors de la ciutat, des del moment en que els humans la veren ocupar.

Els primers humans que varen viure a la primitiva Xien Dong foren els Khas, un grup format per tribus procedents de diverses regions veïnes, Més tard, els Lao, un grup arribat des del nord, seguint al seu llegendari líder Khun Lo, foragitaren als Khas. La ciutat passà a anomenar-se Muang Java. Les últimes evidencies arqueològiques semblen confirmar l’existència dels Khas i que vàren ser reemplaçats pels Lao.

Cap a finals del segle XIII, Muang Java va passar a ser la capital del regne Lan Xiang (literalment “País del milió d’elefants”). En aquella època la ciutat s’havia convertit en un destacat centre budista i en especial havia prosperat econòmicament al convertir-se en un punt obligat de pas d’una de les branques meridionals de la Ruta de la Seda.

L’any 1560, la capital del regne passà a Vientiane, i al mateix temps Muang Java canviava de nom. Una imatge de Buda portada des de la veïna Cambodja va ser la base del nou topònim. Aquest Buda es diu Phra Bang que significa: gran imatge sagrada. Luang vol dir reial. D’ajuntar els dos noms és com apareix Luang Prabang.

A finals del segle XVII va haver-hi una greu crisi política, desencadenada després de la mort del rei Sourigna Vongsa. El regne de Lan Xang va quedar dividit en dos: els regnes de Vientiane i Luang Prabang, i una mica més tard, una nova escissió va crear el regne de Champasak.

Luang Prabang va continuar essent la capital fins 1946, quan arrel de la independència del país, Vientiane agafava el relleu. Entremig, però, la petita capital va veure’s escomesa per birmans, siamesos i vietnamites i a finals del segle XIX per xinesos. El 1893, el regne de Luang Prabang pactà amb els francesos sotmetre’s sota la forma de protectorat, dins de l’Indoxina francesa.

L’últim monarca de Luang prabang, Sisavang Vatthana, va abdicar l’any 1975, després que el moviment comunista del Pathet Lao abolís la monarquia. No es coneix amb exactitud la data de la seva mort a la presó, es parla de l’any 1977 o el 1980.

La ciutat, ha deixat de ser un centre polític, però manté la seva importància com a lloc religiós. Les residències reials i els monestirs són els edificis més significatius. La majoria d’aquests edificis antics, són de fusta i malgrat tenir un origen força antic (s. XV i XVI), el que ara podem veure són reconstruccions de finals del segle XIX, doncs la majoria resultaren malmesos l’any 1887 a conseqüència dels atacs dels “Banderes Negres” procedents del sud de la Xina.

Els edificis colonials són construïts de totxo, amb coberta de teula, de dos pisos d’altura, i solen tenir balcons. Els trobem en el carrer principal i pertanyien a famílies de comerciants francesos i s’assemblen molt a qualsevol casa que puguem trobar, per exemple, al Llenguadoc – Rosselló.

Els més de noranta monestirs presenten una tipologia típica de Luang Prabang. Consisteixen en un gran pati, normalment rectangular, ocupat per edificis monàstics comunals, la biblioteca, diverses estupes, el refectori i el temple. Els temples, junt amb els elements del jardí o el pati, són la part que es visita. Acostumen a ser força senzills per dintre. Estan dividits en tres naus per columnes de fusta, a la capçalera hi ha un pedestal on s’assenta la figura de Buda. Les parets estan, en la majoria de casos, decorades amb talles de fusta i pintures murals bastant simples. L’entrada al temple forma una porxada oberta. A més hi ha molts petits detalls que formen part dels elements religiosos, com làmpades, escultures, etc. La part externa del temple presenta uns sostres amb molta pendent, encara que menys inclinats que els que trobem a Vientiane, i una façana en la que destaquen els amplis alers, clara influència dels temples del nord de Tailàndia. I l’element distintiu respecte a altres arquitectures laosianes, són les portes que presenten artístiques talles cobertes de pa d’or.

Les cases tradicionals són de fusta. Aixecades sobre pilastres de fusta, formen una superfície que es divideix en les habitacions i en una zona comuna, com si d’una terrassa es tractés. Sota la vivenda i la zona comuna es disposa de prou espai per treballar-hi i per guardar-hi el bestiar.

Aquest és l’ambient equilibrat d’una barreja arquitectònica única. Però de gran interès és observar la vida quotidiana de la ciutat. Si volem viure plenament la nostra estada a Luang Prabang, cal que almenys un dia ens llevem ben aviat, abans de la sortida del sol. El motiu de matinar tant, és que quan comença a clarejar, llargues corrues formades per centenars de monjos circulen pels carrers, brandant cada un d’ells un cistell de vímet. La gent del país, agenollada a terra, els va oferint menjar, sobretot arròs. És un espectacle que no s’ha de perdre.

Les visites a alguns monestirs són fonamentals, allà es pot veure, en part, la vida dels monjos i admirar l’arquitectura. Altres atractius són el mercat del matí, una bona ocasió per veure i viure les olors i els colors que alimenten als habitants de la ciutat.

Un altre indret que s’ha de veure i viure, és el port fluvial. Cal pujar a alguna de les barques i anar fins a l’altra riba on hi ha més temples i unes coves plenes d’escultures budistes.

I el plaer del passeig, segur que ens porta indefectiblement a algunes de les terrasses dels “bistrós” del carrer principal. Asseguts en qualsevol d’aquests bars, davant d’una copa de vi francès, segur que ens sentirem transportats a algun lloc, difícil de identificar. Veurem passar a les senyores carregades amb “baguettes” de pa recent cuit, com si estiguéssim, per exemple, a Arles. Però les mateixes senyores cobertes amb un barret cònic de palla, ens situen al Sudest asiàtic. I per confondre’ns més, què pensar quan passen noies joves, conduint scooters, amb una ma al manillar i l’altre sostenint una ombrel·la per tapar-se del sol!

Aquest és l’ambient pacífic i tranquil de Luang Prabang. Una ciutat especial.

L’agència de viatges Muztag ofereix  dos itineraris en els que la ciutat de  Luang Prabang té un protagonisme especial: “Viatge a Laos i Cambodja” i “Viatge a Laos”.