Avui us volem traslladar al llunyà Orient, al Japó, i mostrar-vos l’arquitectura i les decoracions d’una de les cultures més importants del vell Imperi del Sol Naixent, la relacionada amb el shogunat Tokugawa o període Edo.

Per poder contemplar les millors obres d’estil arquitectònic del període cal desplaçar-nos fins a Nikko, prefectura de Tochigi, a uns 150 kilòmetres al nord de Tòquio. És en aquesta zona de muntanyes i boscos que des de temps immemorials era considerada sagrada,  on a finals del segle 8è el monjo budista Shodo va fer aixecar les primeres edificacions. Aquelles  obres es convertiren en el germen del que seria segles després un dels dos principals centres religiosos del Japó; l’altre és Nara, prop de Kyoto, del qual us en parlarem en una propera ocasió.

Ens cal una breu introducció històrica per poder contextualitzar l’evolució de Nikko, des dels inicis budistes a mans del monjo Shodo fins el moment actual, quan tot el conjunt arquitectònic, format per temples i santuaris budistes i sintoistes, és a més de centre de culte, una de les principals atraccions turístiques del Japó. Tot el complex va ser inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco l’any 1999.

L’any 794 la capital imperial japonesa es va instaurar a Heian-Kyo, l’actual Kyoto. Just en aquesta època és quan el monjo Shodo iniciava la construcció d’un primitiu santuari a Nikko. El poder l’ostentava l’emperador, però l’aristocràcia a través de regents n’exercia el control. Aquests regents eren clans familiars que recolzaven la figura  de l’emperador i fins hi tot en determinats moments arribaven assumir part de les atribucions imperials . Entre els anys 804 i 1192 fou el clan Fujiwara el que va dominar el país, encara que va haver-hi un seguit d’enfrontaments amb altres clans. Les guerres civils entre clans van portar a la disgregació del clan Fujiwara en diverses famílies; algunes d’aquestes famílies varen seguir tenint influència en la cort, tant que alguns descendents d’aquella nissaga varen arribar a regents i inclús a ministres al començament del segle XX.

El gran canvi polític que va marcar la història japonesa entre el segle XII fins a la segona meitat del segle XIX fou l’aparició de la figura del shogun, com a cap d’un tipus d’organització feudal militar anomenada shogunat, la qual mantenia de facto el poder del govern de manera que l’emperador perdia gran part de les seves atribucions i quedava en un pla secundari.

Qui va instaurar la figura del shogun fou Minamoto no Yoritomo, el qual prengué el poder l’any 1192 i fundà el shogunat Kamakura. El shogunat s’allargà fins el 1333, després d’un impàs de tres anys, el 1336 apareix un nou shogunat, el Ashikaga, el qual perdurarà fins l’any 1603 moment en el qual pren el poder Tokugawa leyasu, fundador del shogunat Tokugawa, també anomenat període Edo (el nom d’Edo era l’antic topònim de Tòquio, lloc elegit com a capital pel darrer shogunat) i que durarà fins l’any 1868, quan comença l’era Meiji i representa la fi del feudalisme i el Japó entra en la modernitat.

A Nikko li va ser propicia la pujada al poder del shogunat de Kamakura, doncs es va establir el seu centre de poder a la propera Kanto, d’aquesta manera Nikko es convertí en el lloc sagrat més important del shogunat fins el segle XVI, quan un seguit de lluites del anomenat període Muromachi va provocar l’abandó dels temples. L’arribada del règim del shogunat Tokugawa va ser definitiva pel rellançament de Nikko. El fundador de la dinastia, Tokugawa leyasu, va triar aquest indret per fer-hi construir el seu mausoleu i s’hi varen començar a aixecar nous edificis i modificar-ne d’antics. El llarg del període del shogunat permeté a Nikko anar guanyant importància, fins a passar a ser un símbol de la sobirania del Japó. La figura de Tokugawa leyasu va esdevenir un personatge divinitzat, i els líders dels països veïns varen fer arribar missions  d’homenatge enviant destacats representants fins el mausoleu.

La pujança de Nikko seguí fins el moment en que el govern Meiji va posar ordre al lloc i l’any 1871 agrupà les edificacions religioses en tres grups separats: Futarasan-jinja, Tosho-gu i Rinno-ji.  Els temples i mausoleus dels dos primers grups quedaren en mans del culte sintoista i el darrer grup, el Rinno-ji passava a ser controlat només pel budisme.

El Futarasan-jinja és un mausoleu dedicat a tres divinitats de la muntanya Nantai. El formen 23 edificis i estructures, en bona part construïts al llarg del segle dissetè, encara que també n’hi ha que es remunten al segle VIII i IX, aquets més antics varen ser restaurats. La influència de les construccions primitives del Futarasan-jinja ha marcat el disseny de bona part dels temples de tot el Japó.

El Tosho-gu és un santuari format per 42 edificis i estructures, vuit de les quals estan considerades com tresors nacionals del Japó, la màxima categoria que es dóna als bens culturals japonesos. Les construccions daten del segle XVII. Una de les característiques més destacades són les decoracions en relleu representant animals i plantes, formant diversos murs entorn dels temples. És en el Toshogu on hi ha el mausoleu del shogun Tokugawa leyasu.

El Rinno-ji el formen 38 edificis, un dels quals, el Haiden ha entrat en la categoria de tresor nacional del Japó. El Haiden, construït l’any 1653 és el mausoleu del tercer shogun de la dinastia Tokugawa, Tokugawa lemitsu. L’origen de les construccions budistes es remunta al segle VIII. L’estil predominat és el gongen-zukuri.

La integració de tots els temples i mausoleus en mig d’un paisatge esplèndid, fa que aquest entorn natural dominat pels boscos de cedres japonesos sigui un marc fora de sèrie per un lloc sagrat. Els visitants actuals poden admirar els efectes harmoniosos entre els cuidats jardins, els edificis i la natura en estat pur.

Muztag us pot oferir la visita a Nikko amb els seus programes de viatges a mida. A més, l’agència de viatges té tres programes dedicats al Japó.