Com havíem anunciat, us presentem el segon escrit dedicat als trens de muntanya  de la Índia. El tren Shimla – Kalka és com l’anterior que varem descriure, el Toy Train, de construcció britànica i segueix funcionant avui en  dia. Amb el tren de Darjeeling també té en comú que és Patrimoni Mundial de la Unesco, aquest des de l’any 2008.

Cap a l’any 1820, els britànics començaren a establir-se a les vessants de la serralada Shivalik (serralada que discorre paral·lela al sud de l’Himàlaia, té
uns 2.400 km de llargada, creuant de punta a punta la Índia). Crearen assentaments colonials en diversos indrets, a l’est a Darjeeling, justament on
es construí el primer tren de muntanya; a l’oest la zona elegida fou Shimla, actual la capital de l’estat d’Himachal Pradesh. El motiu era per aprofitar-se
de la bondat del clima, sobretot a l’estiu, i així fugir de les insuportables calors de la plana i també buscar un ambient més saludable. La ciutat de
Shimla, situada a 2.205 metres d’altura, aviat captivà al govern colonial britànic, tant, qual va decidir traslladar-hi la residencia d’estiu. El problema era accedir des de Delhi a aquesta apartada àrea de muntanya; primer calia apropar-se fins els peus de les muntanyes utilitzant carros, després venia la dura ascensió, que només es podia fer a peu o a cavall.

La idea de construir un tren de muntanya que arribés fins la població amb Shimla va sorgir a mitjans del segle XIX. Les obres del ferrocarril que havien d’unir Delhi amb Lahore (actual Pakistan) estaven ja en plena execució i s’inicià l’estudi per unir la futura estació de Kalka (estat de Haryana) amb la flamant residència d’estiu colonial.

La línea fèrria d’amplada internacional semblava inviable per salvar la complexa orografia i per això els enginyers optaren per dissenyar un traçat que fos
assolible per un tren de via estreta. A la fi, després de molt temps d’estudis topogràfics i d’enginyeria,  a l’any 1899 començava la difícil obra de portar la connexió ferroviària des dels 656 metres de la plana fins l’emplaçament previst de l’estació de Shimla a 2.075 metres. El treballs eren complexos per l’orografia, la roca que calia forades i els boscos que s’havien de talar. El rigorós clima tampoc ajudava, amb freqüents i copioses nevades a l’hivern, i les pluges torrencials del monsó que provocaven despreniments.

L’any 1903 es va inaugurar el traçat, el qual és en l’actualitat quasi igual que en els inicis. Són 96,6 kilòmetres seguint les sinuoses formes del terreny, de tal
manera que el pendent mig no passa del 30/1.000.

Una manera d’aconseguir que la línea guanyés altura sense obligar als trens a afrontar grans pendents, fou la construcció de 988 ponts i viaductes. Algun
dels viaductes es construí de manera semblant als aqüeductes romans, permetent unir profundes valls. L’altre element d’enginyeria més emprat fou l’obertura de túnels. Al principi hi havia 107 túnels, però amb els anys n’han quedat només 102; els altres cinc quedaren destruïts per esllavissades del terreny i enfonsaments, cosa que ha anat obligant a variar lleugerament el traçat.

Un altre element distintiu d’aquesta pintoresca ruta es el constant zig-zag a que obliguen les 917 corbes, algunes de molt tancades, inclús n’hi ha algunes que formen una espiral complerta. Aquest recorregut sinuós obliga als trens a circular en marxa lenta, cosa que permet als viatgers de gaudir plenament del
variat paisatge.

Les locomotores que feien el recorregut eren de vapor, construïdes a Glasgow i del mateix model de les que encara podem veure a Darjeeling. L’any 1980 es varen canviar per màquines de motor diesel.

Al llarg dels 96,6 kilòmetres hi ha 21 poblacions, moltes d’elles s’han creat gràcies al pas del ferrocarril. El desenvolupament de Shimla es veié molt condicionat per l’arribada del tren. Es varen construir edificis colonials per albergar hotels, bancs i residencies privades; algunes d’aquestes edificacions, la
majoria de la segona dècada del passat segle,  encara es mantenen en peu.

Aquest és un destí ideal pels turistes amants dels ferrocarrils exòtics, els quals segur que trobaran en aquesta línea un atractiu únic. Pel gran gruix dels viatgers, pujar fins a Shimla pot representar una excel·lent ocasió de conèixer una ciutat especial, amb elements indis autòctons barrejats amb  eminiscències colonials, i tot rodejat per uns fabulosos paisatges dominats pels boscos de cedres de l’Himàlaia.

En un viatge per la Índia del Nord, l’anada a Shimla pot representar un parèntesis als programes tradicionals del Rajastan, Panjab i Delhi, alhora que serà un descans al sufocant calor a la que tot turista es veu obligat a aguantar.  I si es vol fer un recorregut rodó, es pot allargar el viatge fins la relativament propera ciutat d’Amritsar, on hi ha  el fabulós temple Daurat dels sikhs, del qual us en parlarem en algun post.

L’agència de viatges Muztag us pot oferir un viatge a mida que inclogui la visita a Shimla i el recorregut en el tren històric.
A continuació us oferim un recorregut per Shimla i el seu tren.