El viatge d’exploració al voltant del món del vaixell britànic HMS Beagle va durar cinc anys. A bord hi anava el jove científic Charles Darwin, convidat pel capità FitzRoy per ajudar-lo en geològics i topogràfics. En el transcurs de l’expedició Darwin va fer investigacions en nombrosos indrets, però cap va resultar tant significativa com l’estudi de les espècies de la fauna de les illes Galàpagos. I poc podia pensar Darwin que la seva curta estada a l’arxipèlag, els mesos de setembre i octubre de 1835, hauria de comportar un canvi tan radical en les seves idees i trasbalsar totes les teories existents fins aleshores sobre la permanència de les espècies.

La primera illa visitada per Darwin va ser la de San Cristóbal i als sis dies va traslladar-se a la de Floreana. En ambdues es concentrà en la tasca de descriure el paisatge incloent observacions geològiques, la flora i a observar pinsans i tortugues. Jornades més tard va navegar fins l’illa Isabela. Allí canvià les prioritats en el seu treball de camp. Acabava d’adonar-se que la fauna que el rodejava tenia quelcom de peculiar, era semblant a la de les illes anteriors, però no igual, a més hi havia aspectes en els animals que li resultaven xocants.

Darwin s’estranyà de l’absència de mamífers. El deixava perplex que les aus i els rèptils no escapessin al seu pas, fins el punt de deixar escrit en el seu diari que amb una bastonada podia fer caure qualsevol ocell d’una branca o que fins hi tot, alguns s’atrevien a posar-se a la seva espatlla. Un altre cosa que l’encuriosí era la presència de tortugues gegantines i sauris desconeguts. Des d’aquell moment dedicà bona part dels esforços a recollir exemplars de fauna. Especialment concentrà les seves observacions en la família dels pinsans (Fringíl·lids), dels bufons (Mimidae) i de les tortugues gegants (Geochelone elephantophus), sense oblidar-se d’investigar les iguanes marines (Amblyrhynchus cristatus). L’atenció va ser tan febril que s’oblidà d’etiquetar convenientment els pinsans i aquest fet l’havia d’ajudar a obrir els ulls, anys més tard, pel que fa a l’evolució de les espècies.

Quan Darwin tornà a la Gran Bretanya seguia convençut que les espècies eren immutables. Hagueren de passar alguns anys de profunds estudis de les mostres i animals recollits a les Galàpagos per començar-se a fer una idea del que hauria de ser la seva revolucionaria teoria. És conegut el testimoniatge aparegut en una carta quan ja tenia 68 anys: – Quan era a bord del Beagle creia en la durabilitat de les espècies, però fins allà on puc recordar, alguns dubtes imprecisos m’havien rondat pel cap. De retorn a casa, la tardor de 1836 vaig començar a preparar la publicació del meu Diari i va ser llavors que vaig adonar-me de molts fets que indicaven que moltes espècies venien d’una descendència comuna. Així, el 1837 encetava un quadern on escriuria qualsevol fet que en fes referència. Però no em vaig convèncer de que les espècies fossin mutables fins, penso, passats dos o tres anys –.

Els treballs al laboratori es basaren sobretot en els pinsans, ajudat per l’ornitòleg John Gould. Del batibull d’ocells no etiquetats n’arriben a destriar 13 espècies. Tots els pinsans eren semblants als que es troben al continent americà però amb faccions diferents i hàbits alimentaris igualment diferents i el que més intrigava a Darwin era el problema de la distribució.

La història geològica de les Galàpagos va ser una de les premisses utilitzades per afirmar-se en la teoria de l’evolució. L’origen és volcànic, primer fruit d’erupcions sota el mar i després en superfície. Els volcans acumularen materials sobre una plataforma poc profunda a la serralada submarina Carnegie. Fa uns cinc milions d’anys emergiren les illes més antigues i les més noves en fa només un milió. L’arxipèlag mai havia estat en contacte amb el continent.

L’estudi dels pinsans va servir de base de la teoria darwiniana: alguns exemplars de fringil·lids arribats a les illes es varen dispersar i s’adaptaren a diferents nínxols ecològics, creant diverses poblacions. Amb el temps cada població va anar evolucionant fins a convertir-se en les diferents espècies de pinsans de Darwin. La diversitat d’aquests ocells ve donada per l’estructura del bec i els hàbits alimentaris. Segons el que mengen tenen un tipus de bec i la seva alimentació varia en cada espècie. N’hi ha que són insectívors, altres mengen llavors, paparres de tortugues, fulles, flors, i fins hi tot hi ha una espècie que beu sang d’aus marines. Les dues espècies que han adoptat una alimentació més sofisticada són les que utilitzen branquillons o pues de cactus per extreure insectes de l’escorça dels arbres, cas insòlit entre les aus.

Les observacions de les tortugues foren menys acurades que les dels pinsans, doncs se’n endugué només uns pocs exemplars. Estudis posteriors han arribat a la conclusió que hi ha dues espècies i un total de catorze varietats. Mentre que les mateixes espècies de pinsans poden trobar-se, amb excepcions, en varies illes, les tortugues són diferents en cada illa. Es dóna el cas que a l’illa Isabela hi ha cinc varietats de tortuga, cada comunitat està separada per terrenys de lava volcànica impracticables.

Han passat 176 anys des de la visita de Darwin. Les illes han vist com s’hi establien colons procedents del continent, que varen començar a llaurar la terra i a introduir noves plantes i animals aliens. Darrerament, el turisme ha començat a arribar d’arreu del món. De totes aquestes novetats, les que semblen més perilloses per l’equilibri ecològic són les derivades dels colons, amb ells arribaren els depredadors, el pitjor la cabra, que va canviar la fisonomia vegetal d’alguna illa. Els gats i les rates s’han convertit en enemics de les iguanes i tortugues joves. Les plantes introduïdes són una plaga, en especial la morera (Rubus niveus). Personal del parc nacional dedica grans esforços en la lluita contra les espècies més agressives, ja siguin vegetals o animals. A l’Estació Biològica Charles Darwin de Puerto Ayora estan estudiant l’impacte que pot tenir una mosca que s’estableix als nius dels pinsans, es desconeix com va penetrar a les illes i també i més important com combatre-les; les larves d’aquestes mosques xumen la sang dels pollets i arriben a matar-los.

Les regulacions que afecten al turisme són estrictes. Hi ha illes on és prohibit desembarcar, en d’altres només pot fer-ho un nombre limitat de persones al mes. En les zones on és permesa la vista, cal sempre la presència d’un guia del parc nacional. Així els turistes, encara poden gaudir de l’espectacle de 27 espècies d’animals endèmiques, 29 d’indígenes i forces de migratòries, totes elles tan manses com en els temps de Darwin.

Amb colons o amb turistes, les Galàpagos són encara un lloc fora del comú. Visitar l’arxipèlag és una de les experiències més enriquidores per a qualsevol persona. Darwin, després de veure les illes va dir: – Ha estat l’esdeveniment més important de la meva existència… Un vertader entrenament doncs havia de dedicar l’atenció a diverses branques de la història natural i això m’obligà a millorar i a intensificar les meves facultats d’observació -.