Per primer cop en aquest bloc us parlem d’un indret d’Oceania, el continent que es troba a les nostres antípodes. Qualsevol viatge fins l’altre costat del planeta requereix d’un llarg, i a vegades costós desplaçament, però val la pena l’esforç. Allà hi ha molt a veure i viure. Les diferències amb el que estem més acostumats són força grans. És difícil comparar Àsia o Àfrica amb Oceania. I per començar a trepitjar aquesta part del món ens endinsarem en un parc nacional d’Austràlia, el de Kakadu, un dels bressols de la Humanitat.

Per situar en el mapa el parc nacional Kakadu ens hem de col·locar en el extrem septentrional d’Austràlia, en el Territori del Nord, ben a prop de la seva capital, la ciutat de Darwin. Austràlia és l’illa més gran del planeta i políticament es tracta d’una Monarquia Constitucional (amb la reina d’Anglaterra al cap), de sistema parlamentari. La forma estatal és una Mancomunitat (Commonwealth) dividida en sis estats (Nova Gal·les del Sud, Austràlia Meridional, Tasmània, Victòria, Queensland i Austràlia Occidental), dos territoris interiors (Territori del Nord i Territori de la Capital Australiana), i els anomenats territoris menors (illes de Cocos, illa Christmas, illes del Mar del Corall, Badia de Jarvis, Territori Antàrtic Australià, i una sèrie d’illes deshabitades).

Tot i ser el sisè país més gran en extensió del planeta, la seva població només arriba als 21 milions d’habitants. Això fa que la densitat d’habitants per kilòmetre quadrat sigui molt baixa (2 hab/Km2), el que situa a Austràlia en el número 191 del rànquing de densitat. És per aquest mateix motiu, que quan circulem per segons quines zones del país, en prou feines ens trobem amb gent. La gran majoria viu a la costa sud i est a les ciutats de Melbourne, Canberra, Sydney, i Brisbane a la costa est, i Perth a l’oest.

La major part de la població és de descendència europea, primer, de colons anglosaxons arribats a finals del segle XVIII i després d’immigrants també en la seva majoria anglesos, però amb el temps s’afegiren grecs i italians. Hi ha importants minories xinesa i vietnamita. Però els autèntics australians són els que s’anomenen kooris (de fet són només kooris autèntics els habitants de Noval Gal·les del Sud i Victoria, els d’altres zones pertanyen a altres cultures com els Anangu, en el Territori del Nord i Austràlia Occidental, els Murri de Queensland, els Palawah de Tasmània, etc., encara que en conjunt prefereixen ser coneguts com a kooris). Representen només el 2,2 % del total de la població del país.

Com que us parlarem de Kakadú, creiem que cal profunditzar una mica en la història recent de la nació aborigen, doncs actualment ells controlen quasi el 30% del Territori del Nord.

Es pensa que l’arribada dels aborígens al continent australià es remunta 50.000 anys enrere i procedien d’Àsia (hi ha teories que parlen de 125.000 anys).  Durant segles i segles s’anaren estenent per tot el territori, en especial la zona sud i est de la gran illa. El seu modus vivendi es basava en la recol·lecció i la caça. Formaven grups nòmades, desconeixien l’agricultura i la ramaderia. Es suposa que la població va assolir un nombre màxim d’uns 750.000 individus (algunes fonts en calculen la meitat), repartits en 250 nacions dividides en nombrosos clans i es parlaven també unes 250 llengües diferents, encara que totes elles emparentades. Donat que no tenien escriptura, els coneixements, la cultura i la seva interpretació del món i dels seus orígens, es transmetia per via oral. Una altra manera de transferir els coneixements i el peculiar cosmos era a través de la pintura.

L’arribada dels europeus va suposar el inici d’un malson pels aborígens, del qual tot just ara comencen a despertar. Bona part dels nouvinguts eren delinqüents traslladats des de les presons angleses, els seus miraments amb els autòctons eren, per dir-ho de manera fina, poc acurats. El xoc entre dues formes culturals completament diferents va esclatar de manera inevitable. Per uns, el coneixement de la terra i de l’entorn natural era la seva base per sobreviure, pels altres, el domini dels terrenys per fer-hi conreus o introduir-hi els ramats era primordial. Poc a poc els europeus varen anar arrabassant la terra amb tot tipus de mètodes, molts cops arribant al genocidi físic i cultural. Les malalties importades pels colons varen ser insuperables pels aborígens; la verola, la grip i la tuberculosi entre d’altes varen delmar la població. A més els drets dels aborígens eren nuls. A aquest estat de coses encara va haver-hi supressió cultural forçosa, la reclusió en reserves i un dels fet més cruels com va ser el de prendre els nens a les famílies i obligar-los a assimilar la cultura anglesa. Aquests infants són els que han donat nom a les “generacions robades”, una de les lacres de la societat australiana. A principi del segle XX la població autòctona s’havia reduït en un 90%. La discriminació va durar fins començaments de 1960 quan per fi els aborígens varen començar a tenir drets civils. Fins l’any 2004, menys de deu anys enrere!, el govern no va reconèixer a la nació aborigen.  L’any 2008, i de manera solemne, el govern australià va demanar perdó als aborígens per tots els mals soferts.

Els aborígens són els propietaris del parc nacional de Kakadu, avui Patrimoni Mundial de la Unesco. En aquest parc és on es guarden alguns dels tresors més importants de l’art rupestre australià i els més antics del planeta.

Els 19.804 km2 de superfície de Kakadu, equivalents a més de la meitat de Catalunya, preserven una varietat i riquesa de paisatges increïbles, i en cada un dels diversos ecosistemes del territori s’hi troben més de dues mil especies vegetals, 68 especies de mamífers, 120 de rèptils,  280 d’aus i 300 de peixos.

Els cinc tipus bàsics de paisatge són: Les zones costaneres formades per estuaris i manglars. Els turons situats al sud de Kakadu. Els boscos de sabana de les terres baixes. Els aiguamolls. L’àrea de penya-segats que s’alcen sobre l’altiplà d’Arnhem Land.

L’ecosistema de la costa ocupa uns 500 km2. El dominant són els boscos de manglar, on troben refugi de moltes especies aquàtiques i és punt de parada de les aus marines, bona part d’elles migratòries. Les cales i els estuaris que es formen a la desembocadura dels rius estan influïts per les marees i sobretot per les avingudes de sediments en l’estació de pluges. La vegetació es única, des de mangles d’arrels que sobresurten del sòl al mangle aranya que té un curiós sistema d’arrels semblant a les potes d’un aràcnid. Els manglars són la llar de grans colònies de guineus voladores, les quals atrauen als llangardaixos monitor i els cocodrils d’estuari. El dudong, un estrany  mamífer marí, anomenat també “vaca marina” es dedica a pasturar la vegetació aquàtica de les cales.

Una àmplia zona del sud del parc està dominada per turons i crestes d’origen volcànic molt antic, uns 2.500 milions d’anys. El relleu de la zona a facilitat la formació d’un ecosistema únic, amb plantes i petits animals que no es troben en altres llocs d’Austràlia.

Els boscos de sabana de les terres baixes “woodlands” representen el 80 % de la superfície del parc. Els eucaliptus i les herbes altes són les grans dominadores del paisatge, però tot i així és on hi ha més varietats vegetals i on s’amaguen més especies animals. A les ribes dels rius es troben tot tipus d’aus i aquí es on es pot veure l’ocell més famós del parc, el kookaburra d’ales blaves. Els wallabys (es poden confondre amb els cangurs), els dingos o gossos salvatges son altres dels animals característics d’aquesta zona junt amb una àmplia representació de llangardaixos, entre ells el volador.

Els aiguamolls són planures que s’inunden en la temporada de pluges. Kilòmetres i kilòmetres del parc queden completament submergits. Aviat comença a formar-se un llit de plantes aquàtiques, i es converteix en el lloc preferit pels rèptils, entre ells el gran cocodril “saltwater” i els cocodrils d’aigua dolça. La rara tortuga coll de serp també troba amagatall en aquest indret. Les aus aquàtiques són presents arreu.

L’àrea de penya-segats està formada per roques de pedra sorrenca que s’estenen al llarg del sud del parc, marcant el límit d’un altiplà. L’altura màxima és de 330 metres i la seva orografia és complexa, formant canons, abrics i coves. És en aquesta zona del parc on es troben els principals abrics amb pintures rupestres. La vegetació és menys espectacular que en els altres sistemes, només destaquen els petits boscos d’alluscarpia, un arbre de grans dimensions. Petits animals s’amaguen als forats de les roques, trobant-se molts rèptils. En les parts altes dels rius i en llacs es freqüent la presència dels cocodrils d’aigua dolça.

Visitar les galeries d’art rupestre de Kakadu és una de les fites de l’estada al parc. Hi ha fins a cinc mil llocs amb restes pictòriques que abracen des dels temps més remots fins a pintures on hi ha representats colons europeus. Les obres més antigues, es remunten a 50.000 anys i són les primeres obres d’art que ha fet la Humanitat. Els estudiosos han dividit les pintures en onze estils i es basen en tres èpoques en que el medi ambient era diferent: Pre-estuari (de 50.000 a 15.000 anys); Estuaris (entre 8.000 i 4.000 anys); el d’Aigua Dolça (de 1.500 a 300 anys d’antiguitat).

Hi ha tres llocs que són autèntiques “capelles Sixtines” de l’art rupestre australià i que la seva visita és imprescindible: Ubirr, Nourlangie i Nanguluwur.

Un centre de visitants ofereix la informació necessària sobre tots els aspectes del parc. L’espai Warradjan està dedicat a divulgar la cultura aborigen.

En qualsevol moment de l’any es pot visitar Kakadu, però cal tenir en compte en les extremes variacions que presenta el parc en funció de les èpoques humides o seques. Els natius divideixen el clima en sis èpoques:

El gudjew o temporada de monsó. Va de desembre a març, les temperatures mitjanes estan entre els 24 i 34º C. És quan es produeixen les grans tempestes elèctriques i les constants pluges torrencials. S’inunda bona part del parc. L’herba creix fins a dos metres d’altura i es produeix un esclat de vida en la major part d’espècies animals.

El banggerreng, temporada de tempestes de vent. Coincideix amb el mes d’abril i la temperatura mitjana està entre els 23 i 34º C. Comença a retirar-se l’aigua de les zones inundades. El vent aplana les altes herbes. Les plantes mostren l’exuberància de fruits i els animals surten a l’aire lliure amb les seves cries.

El yegge, es correspon amb l’entrada dels primers freds. Temperatures mitjes que oscil·len entre els 21 i 33º C. Ocupa els mesos de maig i part del juny. Apareixen les boires sobre les planes.

El wurrgeg o temporada freda. Segona part del mes de juny fins mitjans d’agost. Temperatures que baixen fins els 17º C i màximes que no passen dels 30º C.

El gurrung, temps de la calor seca. De mitjans d’agost a mitjans d’octubre. Predomina la sequera i les temperatures s’enfilen fins els 37º C.

El gunumeleng o temporada pre-monzònica. De meitat d’octubre a finals de desembre. La calor de fins 37º C esdevé humida. Arriben les primeres pluges que fan que els rierols baixin ja amb aigua.

Una de les millors maneres de visitar Kakadu és amb vehicle tipus 4×4. Les caminades pels llocs convenientment senyalitzats són imprescindibles. És molt important fer cas al senyals dels llacs i rius on és permès o prohibit el bany. Degut a les inundacions del monsó, els cocodrils poden ocupar determinats llacs i són perillosos al màxim, recordeu les imatges del film Cocodrilo Dundee (Paul Hogan i Linda Kozlowski). Muztag us ofereix un programa que inclou varis dies d’estada al parc.