¡Glubs!… Això imposa. Aquest va ser el meu pensament quan vaig baixar del vehicle davant mateix del temple Bayon.

Cambodja és un destí turístic del sud-est asiàtic encara poc visitat. Les turbulències de la zona, amb guerres terribles i inestabilitat política fins a finals del segle passat, varen fer que l’arribada de viatgers fos molt minsa. Ara, i des de fa uns pocs anys, amb un panorama pacífic del tot, el turisme a començat a descobrir aquell país. La zona arqueològica d’Angkor és a molt poca la distància de la turística població de Siem Reap.

Siem Reap és la base per descobrir un dels millors tresors d’Àsia i també és un dels punts d’entrada a Cambodja doncs té aeroport internacional, resultant una alternativa a arribar a la capital del país Phnom Penh, a més a més, aquí és on hi ha els millors allotjaments.

Angkor en llengua khmer pot significar “ciutat sagrada” o també “ciutat capital”. El conjunt arqueològic és considerat per experts viatgers com un dels “top ten” mundials. Sense grans desplaçaments es poden admirar les millors construccions que va deixar l’imperi khmer. De fet, en un radi de 13 km es poden veure les restes de la primera capital imperial, anomenada Roulos, de la segona capital que es correspon amb el palau d’Angkor Wat i uns quants temples menors, i de la tercera i darrera capital, Angkor Thom.

En aquest post la intenció és la de mostrar l’espectacularitat del lloc i explicar de manera breu per què Angkor és un dels principals monuments asiàtics. Tot el conjunt és Patrimoni Mundial de la Unesco.  No voldríem atipar-vos de xifres de períodes i complicats noms de reis (ho trobareu tot, amb més o menys encert, a la Wiquipèdia), però si caldria situar una mica el quadre on s’emmarcava l’imperi khmer.

Bona part de la història del sud-est asiàtic, en els primers cinc-cents anys del primer mil·lenni de la nostra era, cal seguir-la a través de cròniques xineses. D’aquells escrits se sap que la cultura dominant estava basada en les creences de l’hinduisme. Un dels països dominants era Java (a l’actual Indonèsia), estenent la seva influència sobre el que ara serien Tailàndia, Cambodja, Laos i Vietnam i tot un eixam de petits regnes es repartia pels esmentats països. Va ser l’any 802 quan el rei Jayavarman II aconseguí unificar diversos estats i fundar el primer imperi khmer, construint la capital a Roulos (13 km al sud-est de Siem Reap). L’any 893, el rei Yasovarman en conflicte amb un germà seu, va incendiar el palau reial de Roulos i traslladà la capital a la zona d’Angkor. Una breu interrupció de la capitalitat d’Angkor vingué de la ma del rei Jayavarman IV (any 928), el qual va traslladar la seva a seu a Koh Ker, uns 100 km al nord d’Angkor; després de vint anys, no se sap per què, va tornar a l’emplaçament d’Angkor.  La gran expansió imperial coincidí amb el moment de la construcció del palau d’Angkor Wat (any 1150), sota el regnat de Suryavarman II. L’altre moment àlgid de l’imperi fou quan el rei Jayavarman VII, considerat el millor constructor khmer, abraçà la doctrina budista i fundà una nova ciutat (només a 1 km al nord d’Angkor Wat). El declivi de l’imperi, de nou abraçat a l’hinduisme, s’inicià amb la desfeta en mans dels tai a principis del segle XIV. L’any 1424 l’actual capital de Cambodja, Phnom Penh passà a ser el centre polític del país. Angkor va caure en l’oblit i els seus temples foren abandonats i conquerits per la jungla.

Quan els viatgers creuen el fossat d’Angkor Wat (antigament ple de cocodrils), ja s’adonen de que estan a punt de veure quelcom especial. Una estructura sustentada sobre tres terrasses en forma de piràmide conté cinc torres, la més alta de 65 metres. La simbologia del lloc és recrear l’univers hindú, amb la torre central representant el Kailash, la muntanya sagrada del Tibet. Angkor Wat va ser l’únic palau que no va quedar abandonat a la voracitat de la jungla; a la caiguda de l’imperi khmer passà a ser un temple budista i els monjos mai varen deixar-lo. Un dels tresors del palau-temple són els relleus, més de 2.000, destacant el de les apsares, representacions de ballarines celestials. Per percebre al màxim el conjunt és millor visitar-lo desprès de les dues del mig dia, quan el sol dóna de ple en la seva façana principal. Si es visita molt de matí el contrallum és contraproduent.

Angkor Thom, molt proper a Angkor Wat, va ser la darrera ciutat reial, construïda durant el segle XII. Té una superfície de 3 km2 i està rodejada per muralles. Són espectaculars les quatre portes d’entrada, situades a cada un dels punts cardinals; cada porta és coronada per una mena de con que presenta en relleu quatre cares gegants. A l’interior d’Angkor Thom hi ha dos dels elements arquitectònics més reeixits: la terrassa dels elefants i el temple Bayon.

La terrassa dels elefants forma part de la llarga muralla que rodeja Angkor Thom. La decoració d’aquest mur és d’una riquesa de detall que no té igual en tota l’àrea arqueològica.

El temple Bayon és el més enigmàtic. Cinquanta quatre torres de grans dimensions s’alcen majestuoses sobre el cap dels visitants. Cada torre mostra a cada cantó la hieràtica cara esculpida d’un personatge que podria ser el mateix rei Jayavarman VII o bé la representació de Bodhisattva Avalokiteshvara (preval l’opinió que la cara és la del monarca). La impressió que causen aquestes gegantines carotes, mirant als quatre punts cardinals, es d’una força difícil de descriure. Imaginem-nos quina devia ser la demolidora pressió que causaven als súbdits del monarca.

L’últim temple que comentem (n’hi ha més de 43, tots ells prou destacables) és el de Ta Prohm. Està situat 1 km a l’est d’Angkor Thom. Fou construït en temps de Jayavarman VII com a monestir budista Mahayana. El santuari principal està rodejat per cinc murs i els accessos són a través de portes que havien tingut rostres esculpits, molt semblants als del temple Bayon. La peculiaritat de Ta Prohm és que es pot contemplar tal i com va quedar tot Angkor després de l’abandó. La jungla va anar recuperant i les arrels dels grans arbres anaren engolint muralles i edificis. Ara molts dels elements arquitectònics, com portades, columnes i relleus, apareixen mig soterrats sota lianes i arrels. Les imatges que s’obtenen semblen tretes d’un artista surrealista. En algun indret, sembla talment que d’un moment a altre se’ns ha d’aparèixer el personatge de Lara Croft (Angelina Jolie), armada fins les dents, sortint per una porta rodejada d’arrels gegantines.

Muztag ofereix un programa que combina un recorregut pels millors llocs de Laos i Cambodja. També tenim programes a mida visitant només Cambodja (aquests no estan publicats a la web).