Dels llacs de Patagònia a les increïbles migracions de ñues al Serengueti passant pels espectaculars glaceres d’Islàndia o el desert de Namíbia . En el Dia Europeu dels Parcs Naturals fem un recorregut pel globus visitant 10 dels parcs nacionals més espectaculars del món, ens acompanyes?

1.- Parc nacional Kruger (Sud-àfrica)

El Parc Nacional Kruger és la reserva d’animals salvatges més gran de tota Sud-àfrica i una de les destinacions de safari predilectes a tot el món. En ell l’objectiu més desitjat és trobar “the big five”: elefants, búfals, rinoceronts, lleons i lleopards.
Amb la seva enorme grandària es mereix una visita d’almenys tres dies per recórrer els seus grans regions amb diferents ecosistemes: enormes planes, sabana, baobabs, zones arenoses, matolls, boscos baixos d’acàcies. El parc es divideix en zones públiques, on pots entrar amb el teu cotxe de lloguer, circular per les seves carreteres i muntar-te el teu propi safari al teu aire, i zones privades, amb hotels i lodges de bona qualitat que organitzen els safaris al parc incloent l’allotjament .
Quan visitar-lo? El parc està obert tot l’any, però depenent de l’època, es poden veure més o menys animals. A l’hivern (de juny a agost) l’aigua més escassa pel que és més fàcil veure animals, hi ha menys vegetació en la qual amagar-se i solen concentrar-se en les zones d’aigua per beure. A l’estiu (de setembre a abril) el fullatge de la vegetació és més espès i serà més complicat veure animals, però a canvi el paisatge és molt més espectacular.

2.- Parc nacional Galápagos (Ecuador)

Les Illes Galápagos es troben al Pacífic Occidental, a 1.000 quilòmetres a l’oest de la costa de Equador . Galápagos està format per un grup de set illes majors i 14 menors i, en opinió dels experts, és l’arxipèlag volcànic més ben conservat del món. Galápagos és una destinació turística únic, de gran riquesa paisatgística, platges de corall blanc, volcans, túnels de lava, boscos de escalecía, cactus de opuntia, manglars, muntanyes, llacunes, i una gran diversitat en flora i fauna endèmica i nativa. El Parc Nacional Galápagos és un lloc ideal per estar en contacte amb una natura única al món. Ocupa gairebé la totalitat de la superfície terrestre i l’espècie més representativa és la tortuga gegant . Existeixen 17 espècies de mamífers, 152 d’aus, 22 de rèptils i prop de 2.000 d’invertebrats. Un exemple de diversitat i endemisme s’exemplifica amb espècies úniques com petrells, corbs marins, esparver de Galápagos, pingüins, iguanes terrestres i marines.

3.- Parc nacional del Komodo (Indonèsia)

El Parc Nacional de Komodo , a Indonèsia, està situat a les tres illes més grans de l’arxipèlag -Komodo, Padar i Rinca- i va ser creat per a protegir al drac de Komodo , l’enorme rèptil que li dóna nom i que pot mesurar més de 3 metres de llarg. Va ser declarat Patrimoni Mundial per la Unesco el 1991. El paisatge de Komodo és diferent a qualsevol altre, i la seva diversitat inclou des de paisatges de sabana seca fins exuberants boscos; tot això envoltat de platges de sorra blanca i aigua blava brillant. En 2017, al 37 aniversari del parc, Google > va crear un Doodle > per posar a prova els coneixements sobre aquest gran rèptil i donar a conèixer la realitat d’una de les espècies més singulars i amenaçades del planeta.

4.- Parc nacional de Los Glaciares (Argentina)

El Parc Nacional Los Glaciares està situat als Andes australs d’Argentina, en el límit amb Xile. Per la seva imponent bellesa natural, és una meravella única al món, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO en l’any 1981. És el major camp de gel fora de l’Antàrtida i inclou una enorme porció de la serralada dels Andes coberta de neu a l’oest, i l’estepa patagònica a l’est, que ocupa gairebé la meitat de la reserva. Al sud es troba la seva glacera més conegut, el glacera Perito Moreno , famós pel seu continu moviment i els despreniments espectaculars que es donen cada quatre o cinc anys, quan el gel xoca amb la roca i l’aigua el perfora, un dels majors atractius del parc. Com a resultat del desglaç, s’originen dos grans llacs: el Llac Argentino i el Llac Viedma , que desemboquen en l’Oceà Atlàntic.

5.- Parc nacional Corcovado (Costa Rica)

En l’aïllada península Osa, al sud de Costa Rica , es troba l’exòtic i exuberant Parc Nacional Corcovado , un dels més grans i únics boscos plujosos tropicals primaris del món. Va ser creat per protegir tanta riquesa biològica dels cercadors d’or i les explotacions forestals, i alberga tretze ecosistemes principals: des manglars pantanosos i arbredes de palma jolillo fins pantans herbacis d’aigua fresca i boscos plujosos de terra baixa on viu el quetzal, el gripau fletxa, el cocodril, el puma i el jaguar, i quatre espècies de tortugues marines.
El parc és extremadament calent, humit i amb molta pluja gairebé tot l’any, però esideal per fer caminades entre una densa vegetació i descobrir les seves meravelloses platges. Amb la seva bellesa natural verge aquest parc et permet experimentar la natura més salvatge, una increïble aventura per a aquells que s’atreveixen a obrir camí al llarg d’aquesta sorprenent regió.

6.- Parc Nacional Vatnajökull (Islàndia)

El Parc Nacional Vatnajökull és el més gran d’Europa i reuneix dos antics parcs nacionals, els de Jökulsárgljúfur i Skaftafell . El nou parc va ser creat en 2008 i el seu nom l’hi dóna una immensa glacera situat sobre una cadena de volcans d’uns 8.000 km2. El parc ocupa el 12% de la superfície d’Islàndia, on els rius, les glaceres i els volcans formen un territori d’una vastíssima biodiversitat que combina extensions de terres altes sense habitar, i gairebé sense serveis, amb terres baixes on es concentren diversos centres dels clients i altres recursos turístics.
L’entrada al parc és gratuïta però cal tenir present que la neu pot aparèixer en qualsevol època de l’any, de manera que a més de la seguretat i la cura, és imprescindible abrigar-se bé, posseir un bé calçat i roba contra el fred.

7.- Parc Nacional d’Iguazú (Argentina i Brasil)

En Argentina , a les cataractes de l’Iguazú, frontera natural amb Brasil , se les coneix simplement com “Cataractes”. El Parc Nacional Iguazú va ser creat el 1934 per conservar l’entorn i la biodiversitat de les cataractes de l’Iguazú , elegides com una de les «Set meravelles naturals del món» el 2011. Són el gran salt d’aigua per excel·lència, 275 salts en realitat, situats en la seva major part en el costat argentí, tot i que des de territori brasiler hi ha unes vistes panoràmiques espectaculars de la Gola del Diable . L’aigua cau des de 80 metres d’altura provocant volutes de vapor visibles a quilòmetres de distància.

8.- Parc Nacional de Namib-Naukluft (Namíbia)

El Parc Nacional de Namib-Naukluft és un espai protegit de Namíbia que comprèn part del desert de Namib (considerat el desert més vell del món) i la serra de Naukluft . Amb els seus gairebé 50.000 quilòmetres quadrats el Namib-Naukluft és el major parc a Àfrica i el quart més gran en el món Namib-Naukluft. L’integren una part del desert de Namíbia, amb dunes de fins a 300 metres; les muntanyes Naukluft, amb pics de gairebé 2.000 metres d’altura; Port Sandwich, a uns 45 quilòmetres de la badia de Walvis, envoltada de dunes i amb una llacuna poc profunda al sud, llar de flamencs, corbs marins i pelicans; el salar de Sossusvlei , envoltat per altes dunes de sorra vermella, i el canó Sesriem.

9- Parc nacional de la Vall de Jiuzhaigou (Xina)

El vall de Jiuzhaigou és un parc nacional , potser el més conegut de Xina , situat a la província de Sichuan , al sud-oest del país. Un paisatge de somni poblat de valls, cascades, muntanyes, boscos verges que es dauren i enrogeixen a la tardor, i que es miren en les aigües blaves, verds i turqueses de les seves dotzenes de llacs. El seu nom significa “de les nou aldees” i al·ludeix a les nou pobles tibetans (set d’ells encara poblats en l’actualitat) que es troben dins d’aquesta reserva de la natura, llar, també, d’unes cent espècies d’aus i de dos dels mamífers més amenaçats de la Xina: el panda gegant i el mico daurat de nas xato.

10.- Parc nacional Serengueti (Tanzània)

El Parc nacional Serengueti és un parc nacional de grans proporcions (13.000 km²) a Tanzània , Àfrica, famós per les migracions anuals de milers de ñues i per la riquesa de la seva fauna salvatge. La gran atracció del parc són els “big five”: el lleó, el lleopard, l’elefant, el rinoceront i el búfal cafre. El parc també és llar de hienes, guepards, zebres, aus rapinyaires i moltes altres espècies.
A la regió del Serengueti, al sud-oest de Kenya, paisatge de sabana esquitxada per les característiques acàcies, s’estén Masái Mara , una reserva natural nacional que en realitat es pot considerar continuació del parc tanzà; deu el seu nom a la tribu massai que l’habita i al riu Mara, que la creua.