Etiòpia Nord i Sud

Barcelona - Addis Abeba.
Sortida del vol Barcelona/Roma amb la companyia aèria Alitalia, per enllaçar amb el vol d’Ethiopian Airlines amb destinació Addis Abeba. Nit a bord.

Arribada a Addis Abeba. (B.B)
Tràmits d’entrada, visat i canvi de moneda. El nostre corresponsal us rebrà a la sala d’arribades internacionals. Trasllat a l’hotel i depenent de l’horari d’arribada visites a Addis Abeba.  Muntanya d’Entoto, el Museu Nacional on estan les restes del primer homínid, Lucy. L’església de Sant Jordi i el famós Merkato, és el mercat a l’aire lliure més gran de tota Àfrica. Aquestes visites es poden fer també l’últim dia.  Nit a l’hotel.

Vol Addis Abeba - Bahardar. (P.C.)
Esmorzar i trasllat a l’aeroport per agafar el vol domèstic que ens durà a Bahardar. Trasllat a l’hotel i excursió en vaixell d’ unes 4 hores pel llac Tana (1.840 metres) on hi ha 30 illes i 38 monestirs essent els més antics del S. XIV. A la Península de Zeghe està el monestir d’Ura Kidane Mehret ben conservat i pot ser el més impressionant del llac Tana. L’accés des del moll ens durà per camins envoltats de plantes de cafè i de vegetació espessa. El monestir és de planta circular i té magnífics frescos, una bona col·lecció de manuscrits i d’objectes sagrats. Visitarem l’església d’Azurwa Maryam i el monestir de dones Enthos Eyesus que està al costat de l’església de Kebran Gabriel que de moment està tancada per reformes. El llac té un total de 60 afluents, el més important és Abai Wenz o les fonts del Nil Blau. A la tarda visitarem el Nil Blau en el punt on desaigua i recorre Etiòpia fins entrar al Sudan on s’ajunta amb el Nil Blanc. A uns 30 Km del llac Tana visitarem les Cataractes de Tis Isat, amb una amplada de 400 metres i 45 metres de caiguda. un camí ens durà fins a elles traspassant el Pont Portuguès. Nit a l’hotel.

Bahardar - Gondar (P.C) (180 Km Asfaltats  3,30 H)
Esmorzar i sortida cap a Gondar, la terra dels fellasha, la carretera és de muntanya. Arribada i trasllat a l’hotel per visitar aquesta ciutat Patrimoni de la Humanitat. Gondar fou la capital d’Abissínia sota el regnat de l’emperador Fasil (Fasíledes) que va fer construir castells, esglésies i banys d’inspiració medieval en ple segle XVII.

El jesuïta espanyol, el pare Páez fou una persona clau en l’elecció dels emplaçaments dels edificis i de la tècnica i estil arquitectònic. Durant dos-cents anys fou la residencia imperial i va passar èpoques de relatiu esplendor, els seus primers anys,  així com de decadència , els seus últims. A mitjans dels segle XIX, l’emperador  Teodros va incendiar la ciutat en represàlia per no ser acceptat emperador, no el volien perquè no era de sang real. Després d’aquest incendi no va tornar a ser la capital.

 Visitarem també l’església de Debre Berhan Selassie, te el sostre pintat d’angelets i és la més cèlebre d’ Etiòpia. Seguirem amb els castells de la ciutat imperial (Fassil Ghebbi) els banys i el complex Kuskuam. Nit a l’hotel.

Vol Gondar - Lalibela (P.C)
Després d’esmorzar anirem a l’aeroport per agafar el vol cap a Lalibela, la Jerusalem  negra i l’antiga Roha.  Situada a 2.600 m de altitud, és sense cap mena de dubte la més impressionant de les vuit ciutats etíops Patrimoni de la Humanitat. Fou fundada a finals del segle XII per la dinastia Zagüe, responent a la progressiva presencia de l’Islam que es donava a Axum i com a conseqüència de l’ocupació de Jerusalem per les tropes de Saladí. L’intent fou de crear en una sola ciutat, la nova capital imperial i la nova Terra Santa perquè les peregrinacions a Jerusalem s’havien convertit  més aviat una aventura perillosa.

La nova ciutat evoca totalment  Terra Santa, amb noms com Gòlgota, Sinaí, Riu Jordà , que separa la ciutat en dues parts.

A la tarda visita de l’església Yemrehana Kristos a 20 Km, sense dubte és la més bonica de la zona. Nit a l’hotel.

Lalibela (P.C)
Esmorzar i després visita de les 11 esglésies monolítiques, estan excavades a la roca i dividides en dos grups separats pel riu Yordanos. El primer simbolitza la Jerusalem terrenal i el segon la celestial. Separada dels dos grups trobem la Bete Giorgis, construïda en honor a Sant Jordi, patró del país. Simbolitza l’Arca de Noé. Aquestes esglésies són un lloc de culte fonamental dins del calendari copte. Trobem murals bizantins, manuscrits, bastons d’oració i moltes antiguitats. Nit a l’hotel.

Vol Lalibela - Addis Abeba (P.C)
Esmorzar i vol a Addis Abeba. Visites. Nit a l’hotel.

Addis Abeba (B.B)
Esmorzar  i dia lliure a Addis Abeba. Nit a l’hotel.

Addis Abeba - Arbamich. (P.C.) ( 500 Km - 9 H)
Havent esmorzat sortirem direcció sud en 4x4, anirem a trobar la gran Falla del Rift de 6.000 Km que comença al jordà i acaba a Moçambic. Es produí fa més de 35 milions d’anys i travessa tota Etiòpia creant un passadís envoltat de muntanyes on s’ha anat  formant un cordó de llacs que recorrerem en aquesta etapa del viatge. El llac Ziway, és el primer d’aquesta cadena d’aigua que està formada pels llacs Abiyata, Shalla i Langano, més al sud el llac Awasa i finalment el Abaya i el Chamo. Les terres d’aquest territori són riques i verdes, la població es dedica al conreu de la terra, la majoria són Oromo, malgrat que també trobem alguns Gurague i una petita comunitat Dorze, aquest viuen molt a prop de Arbamich. La carretera està sempre en obres, té molt poc tràfic rodat, però és una via molt freqüentada per persones i animals. Arribada a Arbamich i allotjament a l’hotel.

Arbaminch (P.C)
A primera hora farem una excursió a les muntanyes de Chencha (3.000 m.) és on viuen els Dorze. La vegetació canvia i es troben bambús i plantes de fals banano. Les cabanes del poblat  són molt altes fetes de bambú, la seva forma recorda una taula de surf clavada a la sorra. A la porta tenen una mena de nas o de trompa d’elefant. Els Dorze són bons teixidors i agricultors, del fals banano extreuen una pasta anomenada Kocho que forma part de la seva dieta. Per tal de poder menjar el Kocho l’han d’embolicar i deixar-lo fermentar durant mesos.

Des d’aquest indret tindrem unes vistes magnífiques dels llacs.

Continuarem per visitar el Parc Nacional de Nechisar  on farem una excursió en barca pel llac Chamo on tindrem ocasió d’observar grans cocodrils, hipopòtams i aus.

Desembarcarem a l’altre costat del llac per fer un passeig i observar la fauna bàsicament  formada d’antílops i zebres. Hotel

Arbaminch - Konso - Jinka (P.C) (240 Km - 5 H)
Sortirem cap a Konso (mercat dilluns i dijous) el poble està format per unes 180.000 persones repartides en nombroses aldees. Camperols sedentaris en un medi muntanyós i difícil, han treballat durament per construir les terrasses on conreen aquestes muntanyes, tenen més de 28 conreus diferents. Els pobles estan murallats per defendre’s dels atacs dels animals salvatges i dels altres grups ètnics. Tenen una estructura molt peculiar el seu interior és laberíntic però disposen d’espais públics per a la visa social. Son animistes i practiquen el  culte als difunts ,en ocasions els mantenen embalsamats durant anys abans d’enterrar-los. També construeixen un tòtem de fusta (waga) que col·loquen a la tomba o als camps del difunt.  Son la frontera “civilitzada” front els pobles seminòmades del riu Omo. Bons músics, ceramistes si teixidors, reconeguts pels seus veïns.

Continuarem la ruta cap els territoris del riu Omo. A partir d’aquest punt comença l’aproximació a uns estils de vida ja gairebé oblidats i que d’alguna manera ens traslladen al neolític. El camí baixa en serpentina entre les muntanyes Konso fins un punt on es veuen els territori del riu Omo. A mida que baixem la calor augmenta. Ens pararem a Weyto( diumenge és dia de mercat) i a continuació a Key Afer (dijous és el dia del mercat). En aquest indrets trobarem altres grups ètnics com els Banna, Ari i algun Hamer. Arribada a Jinka nit a l’hotel.

Jinka - Mago - Jinka (P.C) ( 80 Km)
Excursió al Parc Nacional de Mago, es va crear l’any 1974 per protegir els elefants i jirafes, però la caça furtiva ha delmat la població. Passarem per un muntanyós i bonic camí de cafeters, tot baixant ens endinsarem a altres territoris bastant despoblats on es poden veure antílops. Arribarem a Mago i després dels tràmits d’entrada continuarem cap el territori Mursi. Si el camí ho permet visitarem una aldea. Els Mursi parlen una llengua nilòtica, és a dir una llengua tonal, i formen un grup d’unes 4.000 persones. Les seves aldees les construeixen a partir de petites cabanes fetes de branques posades una sobre de les altres sobre una precària estructura de pals flexibles. Van ser un poble caçador i recol·lector, després es van reconvertir en pastors i degut a l’endèmica mosca Tsetsé i d’una epidèmia que en els anys 70 delmà els caps de bestiar s’han anat convertint en agricultors estacionals i pastors. Mantenen intercanvis ocasionals amb els pobles veïns, però a la vegada defensen el seu territori de robaments de ramat i dones. Fins no fa gaire es defensaven amb llances, ara però són més sofisticats i ho fan amb Kalachnikov, que ha passat a formar part de la seva indumentària.

No tenen molt bona relació amb els Nyangatom amb qui es barallen regularment, amb els Hamer no són gaire amics, però amb qui no es potent malament és amb els Bodi que viuen a l’altra banda del riu. Tenen ritus d’iniciació, els homes han de barallar-se en el Donga (la baralla no és a mort) amb unes vares molt llargues, en aquesta ocasió es pinten el cos.

Les dones adolescents es fan una incisió al llavi inferior de la boca i als lòbuls de les orelles, és col·loquen un platet d’argila  cada cop més gran fins que es produeix tal deformació que han d’arrancar-se un parell de dents. Té una funció estètica i només les dones de casta alta poden dur-los.

Homes i dones s’afaiten el cap, es per aquesta raó que els agraden les fulles d’afaitar amb les que els homes es fan escarificacions a la pell. Son molt altius i accepten de mala manera l’arribada de visitants a canvi d’un impost estipulat, no és d’estranyar perquè els turistes, no deixen de ser uns intrusos amb càmera i delerosos de fotografiar-los i filmar-los i prendre’ls part de la seva intimitat, malgrat que cobrin uns Birr i es deixen fotografiar es mostren desconfiats i reticents a les càmeres. Tornada a Jinka. Allotjament a l’hotel

Jinka - Key Afer - Turmi (P.C) (120 Km - 4 H)
Sortida cap a Key Afer, els dijous hi ha mercat. Els mercats són un punt d’intercanvi entre les diferents ètnies al que hi van cada setmana ben engalanats i amb els seus productes per vendre. A Key Afer s’hi troben els Karo, Hamer, Ari i Banna. Cal destacar el mercat de ramat.

Els Hamer és el grup ètnic més nombrós, unes 15.000 persones. Són pastors seminòmades, agricultores i recol·lectors de mel. Cultiven sorgo, mill, tabac i cotó, encara  que la seva veritable vocació és la cria de ramat al que cuiden molt i decoren.  També tenen un sentit de l’estètica molt preuat pel gust occidental i cuiden molt el cos.  Les dones es posen als cabells una mena de pasta vermella feta amb greix i argila, les dones casades duen una melena amb trenetes i serrell que els hi dóna un aire particular. Vesteixen amb cuiros d’animals que decoren amb conxes de cauri i acostumen a dur un recipient de carbassa com a casquet.

Les dones casades duen el Binyere, un ornament cenyit i pesat que acaba en una vistosa protuberància fàl·lica. Als nens els circumciden un cop canvien les dents. Els homes porten pentinats amb trenes i els més valerosos es posen una pasta d’argila al cabell que fa que s’enganxi el cabell al cap i es col·loquen una ploma d’estruç , exhibeixen orgullosos els seus torsos nus amb les seves escarificacions i practiquen el salt del bou, com a ritus d’iniciació a l’edat adulta.

Els joves es reuneixen per saltar nus per sobre d’un bon número de bous posats en línia. Han de saltar un mínim de quatre cops i només en poden fallar una vegada . El qui no supera la proba és flagel·lat per les dones del seu clan , els qui ho superen ja poden començar a preparar el dot per casar-se.

Durant la cerimònia l’adolescent és encoratjat per les dones del seu clan, que en ple trànsit i per animar al candidat demanen als homes que els flagel·lin l’esquena amb les vares que duen. Les ferides sagnants untades amb greix són símbol de la seva cohesió social.

Nit a  Turmi. Camping

Turmi - Karo - Turmi (P.C) (160 Km - 4 H)
Sortirem cap el riu Omo per visitar els Karo de l’aldea de Korcho, situada  al riu Omo, en un lloc estratègic on el riu fa una corba. El poble està format per unes 1.000 persones i són l’únic poble sedentari de la zona. Són agricultors estacionals, pastors i recol·lectors del mel. Practiquen la pesca que fins fa poc era un tabú i només podien pescat els joves solters. Les seves aldees són una mica més sofisticades, les cabanes i graners són més sòlids que els de les altres tribus que són nòmades. Tenen bona relació amb els Hamer, els contracten com a pastors i els venen el sorgo. Amb els mursi i els nayangatom sempre tenen conflictes.

La bellesa té una gran importància, els homes més presumits es decoren el cos amb pintures vegetals blanques i ocres i sempre porten el “borkota” i el Kalasnikov amb les cananes ben farcides de bales. Les dones duen el cabell recollit en monyets , un clau al llavi inferior i carregades de braçalets i collars. Són bastant socials, la festa que celebren al final de la collita i per la que elaboren una beguda semblant a l’hidromel, pot durar dies i és aprofitada per buscar parella i lluir les millors pintures. Igual que els Hamer, el seu ritual d’iniciació pel homes és el salt del bou que estigmatitza a la persona que no el supera. Tornada a Turmi i visita d’una aldea Hamer. Camping.

Turmi - Dimeka - Arbaminch (P.C) (250 Km - 6 H)
A Dimeka (mercat els dissabtes) és quan tenim l’ocasió de veure els Hamer i els Karo ben engalanats comprant i venent els seus productes, sense fer cas de la presència de turistes. Continuem la ruta cap a Arbaminch. Hotel.

Arbaminch - Addis Abeba (P.C) (460 Km Vía Hosaina - 8 H)
Ben d’hora sortida cap  Addis Abeba passant per  Sodo i Hosaina travessant camps habitats pels Oromo on conreen el fals banano amb el que elaboren un deliciós pa.  Visita de les esteles de Tya i arribada a Addis Abeba. Hotel fins l’hora de sortida del vol.